Una serra gegant que pareix q ens baja a tallar en cualsevol moment si continua serrant, es molt normal voreu en una ciutat? en mitj del carrer? q ens sugereix? crec q tot el contrari que ens podria causar el David de Miguel Angel o cualsevol esglesia plena de escultures... Aixó ens fa pensar que alguna cosa està passant en aquest ambit. L´home sempre ha volgut ser el centre d'atenció, i axó está canviant, cada volta més l'art es més subjectiu, fins arribar a l'abstracció parcial o total. Molta gent pensa q estem mitj mal del cap, q cada vegada tant la pintura com l'escultura es va degradant, però ja no estem buscant la representació totalmet objectiva del nostre món ( per axó ja tenim la fotografia), si no, els sentiments que tenim cap aquest món , i crec q axó es molt més dificil de plasmar en una obra d'art q cualsevol cosa objectiva en la cual es artista es limita a copiar el que te davant, i amb axó no pretenc llevar-li merit a ningún dels grans. Ja sé q hi han motius per jutjar a l'artista de avui en dia de boig, desde Turner que pintava les tempestes nugat al mastil del baixell o inclus antes, els impresionistes sempre han volgut trencar els esquemes i aixó pareix no haber sigut acollit per tota la societat massa bé.Amb aquesta nova forma de vore l'art també hem causat que aquest es reduisca a cuatre antesos, es a dir, que aquestes obres son rebutjades per la societat per no ser anteses, però deuriem fer un xicotet esforç i no ficar etiquetes sense haber apreciat al menos una estona una obra, i saber una miqueta la seua historia, xq alló q al principi et pot pareixes una caguera clacada en un palet, pot ser que resulte ser una gran pesa.
Escultura de la foto de Claes Oldenburg
